.

No tiene sentido estar aún enganchado a tu calor. Soy dependiente de este simple adiós. No lo comprendo, cada segundo es como un año inmenso. ¿Cómo decirte lo que estoy sintiendo si no se puede estar cerca de ti?

número uno en todo.

Que sí, que mi ÍDOLO es y siempre ha sido Xavi Hernández... pero él, él siempre ha sido especial. Me acuerdo cuando en mi casa siempre lo criticaban y no, a mi me gustaba mucho, y siempre que lo hacían les decía: algún día os va acallar la boca, y entonces a ver qué decís... Ellos solo sonreían pensando que solo era una niña... pero todo esto, me hize cogerle un cariño especial, además pienso que a los porteros no se les da la importancia que se merecen. Me acuerdo cuando me regalaron una chapa tuya, dormí con ella y todo. Nosé, para mí es muy importante, siempre he estado a su lado, y siempre siempre lo voy a estar. No sabéis el orgullo que se siente cuando para un balón, y me miro a mi padre y me dice: no me mires así, si es un crack y entonces sonrie y me mira diciendo, que sí que vosotros ganáis :') bf que eres ENORME Víctor.

12.01.2011... Ese día es imposible de olvidar, el primer y único día que me paraste, cuando me dedicaste la postal que tenía de hace dos años... GRACIAS.

Simplement, el millor porter del món. V.V.1

La vida es coleccionar, pequeños momentos de felicidad.

Marc Bartra, cada dia que passa l'admiro més, li veig més futur al barça, mostra una elegància especial en el joc, molt bon defensa... i a més a més molt bona persona. Gràcies per tot Marc, cada moment amb tu és únic :')







Ell és una de les meves debilitats del Barça B, però tots, absolutament tots són uns cracks.

.

La vida no espera, no avisa, ni se hace tu amiga; la vida es un juego con una partida, nos trata de tú, nos grita y nos mima nos reta, nos pone un examen al día; la vida es lo único que manda en la vida, la vida no es tuya, ni tuya ni mía; la vida es la vida, nos pone y nos quita...

- Dani Martín.

Veuràs tota una vida, dins d'una mirada.

Hola Xavi. Com estàs? Suposo que molt content i més descansat després de tot. Què es sent després de ser campió del món? Nosé tu Xavi, però has mirat endarrere? has mirat fa uns anys? Jo no puc parar de fer-ho, i cada vegada t'admiro més. Recordes aquell nen que jugava pels carrers de Terrassa a pilota, de quan la teva mare et feia anar a comprar el pa i tu t'entretenies pel camí jugant a pilota i quan hi pensaves la botiga ja era tancada, de que quan no aixecaves ni tres pams del terra ja corries per casa amb una pilota els peus? La pilota era més gran que tu i tu ja la dominaves. Te'n recordes? segur que si. I de tots els somnis que devies tenir? crec que la realitat ha superat qualsevol de tots els somnis que t'haguessin pogut passar per el cap. Tu, un simple nen que volia triunfar jugant a futbol, això era el teu màxim i ara? mira't ara. I del teu avi? El teu avi no es va equivocar, la va encertar de ple. Acabaries triunfant al barça, tu eres diferent als teus germans. I la teva mare? no em cansaré mai de donar-li les gràcies, si gràcies a ella continues en aquest club, gràcies a ella i les seves amenaçes, ja saps de que parlo. I al teu pare? gràcies a tots els valors que t'ha ensenyat desde petit, la humilitat, la generositat, nosé tot el que tens, de la manera que ets sent qui ets. Nosé, saps? Pocs jugadors de futbol o "gent famosa" en general s'emocionen quan els hi donen la medalla d'honor de la seva ciutat. Tu si. Això et fa gran Xavi, molt gran. Els teus valors, la teva manera de ser, la teva manera de parlar i de veure les coses, la teva passió pel futbol, la teva senzillesa, ser amic dels teus amics i disfrutar estant amb ells, el teu apreci, agraïment i estima a la teva família, és tot això el que et fa ser diferent per mi. Tot això és el que m'has anat ensenyant dia a dia, potser et costarà de creure, però jo he après molt de tu. M'has ensenyat a que les coses amb esforç s'aconsegueixen, tal i com li vas dir al Piqué un dia: "Si treballes i t'esforces, tens una mica més de sort, no saps per què, però la tens." doncs si, és veritat, per alguna cosa ets el "profe" no? tant al camp, que no ho dubtu, però fora del camp també Xavi. 
Des que jugaves pels carrers de Terrassa, fins que vas començar a jugar al club de futbol de Terrassa, fins que amb onze anys vas entrar al club de la teva vida, al Barça. Em fa gràcia la gent culé que ara presumeix i diu que ets el millor centrecampista del món. Me'n alegro per tu, només faltaria, però aquesta gent deia el mateix uns anys enrrere? Aquesta gent no en té ni idea de res, no sap per tot el que has hagut de passar per arribar on ets ara. Aquesta gent d'aqui uns anys tornarà a callar i es tornarà a posar en contra. Recordes no? si, saps de que parlo... tota la gent aquella que et criticava perquè deient que eres baixet, deient que no servies i blablabla. Tota aquesta gent ara s'han hagut de menjar les seves pròpies paraules. Si ells sabessin que fins i tot Guardiola, quan et va venir a veure en un entrenament va dir que acabaries substituint-lo... Guardiola el teu referent, tu, el meu. Si Xavi, és d'admirar. Seguir al club en aquella època, aguantar crítiques i tu tan jove... Sé que ho vas passar malament, ho sé. Per això ara et dono les gràcies, per haver-ho aguantat, per no haver-te rendit, per haver lluitat per aconseguir el que volies, gràcies per fer callar tota aquesta gent, per demostrar qui ets i per fer que tots aquells incrèdols ara puguin dir que tenen al millor migcampista del món al seu club. Gràcies, de veritat. Has passat per moltes coses, per molts mals moments, la famosa lesió... millor no en parlem. Però també has passat per molts bons moments, moments de felicitat, moments en què la gent t'ha ovacionat, moments únics. Moments que ara mires enrere i encara costa de creure. També t'he de donar les gràcies per tots aquests moments. Perquè més orgullosa de tu no puc estar, ets un exemple a seguir, per mi, més que un ídol, la paraula "fan" no m'agrada, no m'agraden les típiques nenes que van darrere teu i dels altres jugadors només pel físic i perquè el barça està de moda, una fan és molt més que això, però avui en dia i per desgràcia aquesta paraula té aquest significat, per això no m'agrada fer-la servir. No sabria com descriure't per mi, només vull que sàpigues que desde la distància jo sempre he estat al teu costat, plorant amb les teves llàgrimes, caient quan tu queies però intentant treure forçes d'allà on no n'hi havia per enviarte-les a tu, defensan-te fins a quedar-me sense veu, somrient al teu costat als bons moments, celebrant els teus premis, passades, gols, victòries, títols al teu costat, i sobretot estant orgulloísima de tenir un ídol com tu. T'admiro Xavi, molt.

Ara mira el teu palmarès, què falta? no hi falta res. Un altre dels teus somnis, un mundial. Ja ho tens.
Ho has aconseguit tot, tot el que t'has proposat i més. I saps el que més m'agrada de tu? que t'en recordis sempre d'on has crescut, d'on ets i de defensar-ho sempre. Nosé si saps de que parlo... la celebració del mundial, amb la senyera de Catalunya. Va ser un moment tan gran per mi, això no m'ho esperava. Em vas fer emocinar una altra vegada, al cap i a la fi, tu també m'has ensenyat el que és plorar d'emoció, de felicitat. Si Xavi, celebrar un mundial amb la senyera de Catalunya per mi ja és el màxim, va ser un detall que no oblidaré mai, va ser massa. Gràcies.
Jo ja puc dir que ho has guanyat tot... però coneixen-te, amb lo guanyador que ets, segur no, segurissim, que encara aspires a més. Segur. i això m'encanta. Has fet història Xavi, i el que et queda. Encara em sorprendàs més, ho sé. I jo, jo ja nosé que dir-te, perquè qualsevol cosa se't queda curta, has tocat el cel Xavi, i me l'has fet tocar a mi. Un simple gràcies es queda curt.

Més de 550 partits amb el Barça, golàs contra el Madrid, aguantar una lesió brutal i tot i així la gent encara criticant perquè 'no tens compromís' i després 100 partits i gol al 101... 
ETERN


No hi ha orgull més gran de lluïr el 6 a l'esquena... durant tota la vida.

¡Mira la vida!

Vivir no es sólo existir,
sino existir y crear, 
saber gozar y sufrir 
y no dormir sin soñar. 
Descansar, es empezar a morir.


Os presento mi nuevo blog, quiero que sea algo especial, algo mío; aquí escribiré todo lo que me apetezca, sobre los temas que más me gustan, sobre fútbol, sobre mi ídolo, sobre sentimientos... sobre la vida.